La fête du Canada/ Canada day

Fa temps vaig veure per la televisió francesa la celebració del 140 aniversari del Canadà. Ho vai trobar interessant ja que no en tenia ni idea d'aquest fet. Així doncs amb el propòsit d'il·lustrar-nos tots plegats una miqueta més us explicaré algunes coses d'aquest país tant curiós.

• Originàriament fou una unió d'antigues colònies pertanyents a França i al Regne Unit, per la qual cosa el Canadà és membre de la Francofonia i del Commonwealth, a part d'altres organismes internacionals com l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). El Canadà té dos idiomes oficials: l'anglès i el francès, aquest darrer parlat, sobretot, a la província del Quebec. El Parlament està format sobretot per membres dels quatre partits principals, dels quals el Partit Liberal ha estat el dominant durant la majoria dels darrers 50 anys.
• La colònia francesa del Canadà, Nova França es va establir al llarg del riu de Sant Llorenç i les costes al nord dels Grans Llacs. Després, sota el domini britànic es va dividir en dues colònies: l'Alt Canadà i el Baix Canadà, que se unificarien el 1841 com a "Província Britànica del Canadà". Després de la formació de la Confederació, el 1867 es va adoptar el nom "Canadà" per referir-se al domini britànic, amb el nom de "Domini del Canadà". Des de l'Acta de 1982 el nom oficial és només "Canadà", l'únic nom legal i bilingüe.
• El Canadà ésuna federació sota un sistema democràtic i parlamentari i una monarquia constitucional. La seva sobirana és la monarca, la Reina Isabel II (qui és la cap d'Estat canadenc) amb el títol de Reina del Canadà. Les prerrogatives del cap d'Estat són exercides pel Governador General, que és generalment un polític retirat o un altre canadenc destacat nomenat per la reina amb consell del primer ministre del Canadà. El Governador General és una figura no partidista la funció del qual és donar l'assentiment real als projectes de llei emesos per la Casa dels Comuns i el Senat, llegint el discurs del tron, signant documents de l'Estat, formalment obrint i tancant sessions del parlament i dissolent el parlament per convocar a eleccions si cal. Tant la reina com el Governador General tenen poc poder real atès que gairebé sempre actuen sota la assessoria del cap de govern, el primer ministre.