dimarts, 28 d’agost del 2007

Bon començament

De moment sembla que les coses van rutllant i el renovat nàstic (fins a 14 nous jugadors i 2 més que s'esperen que arribin aviat) no va acusar una falta de complicitat i conjunció del grup. Des de la segona fila de gol de muntanya es té una òptica igual o més excitant que en graderia superior. Primer dia d'èxtasi, els aficionats ja vam deixar clar que n'esperem molts dies com aquells i que hi ha haurà ola fins l'esgotament. Esperem que tot continui igual en properes jornades! pd: cal perfeccionar els assumptes comestibles i posar-se en contacte amb els proveïdors oficials.

Goita que bé que estaríem!!

Mireu sa postaleta que he rebut, des del primer dia que la vaig veure em vai enamorar d'ella (ara no tinc temps per buscar sinònims que sonin menys convencionals) i ja me l'he posada de fons de pantalla.
La foto és de Mallorca però dsp de desenganxar els segells i fer el seu corresponent rebus sic stantibus encara no he donat amb l'indret exacte d'aquest paradís, així que s'obre el telèfon de aludidos.
pd1: Sí! i tant que m'imagino a ses dues palístiques a la fresca petant sa xerradeta en aquestes cadires!!
pd2: Gent de Menorca deixareu que Mallorca presumeixi d'illa més bonica?
pd3: Ja sé qui va ser Joana Jugan: la fundadora de "Las hermanitas de los pobres", per això el carrer està al costat d'allà.

dissabte, 25 d’agost del 2007

peres pelades i òximes arades

Aquests dies he estat una asidua clienta de Renfe i he pogut observar diferentes coses: 1- Per què la cinta que anucia les properes parades sempre surt entretallada i diu algo així com pera pelada: altafulla-tamarit? 2- Per què no reparteixen diaris als trens? Seria una bona tàctica comercial. Bé, la meva observació ha estat força limitada perque entre estudiar i dormir no arribes a tot, així que s'admeten noves observacions. També he de dir que aixecar-me cada dia a les 6 per anar a Bcn ha valgut la pena, m'ho he passat molt bé allà i he conegut gent fantàstica.

divendres, 17 d’agost del 2007

2 days in Paris

Un dia vaig veure que feien una entrevista a la Julie Delpy en un canal francès. El motiu de la mateixa era que l'actriu havia dirigit una pel·licula de la qual ella també n'era l'actriu principal. Així doncs un cop vista la interessantissima oferta cinematogràfica, vai pensar que almenys aquesta podria ser potable, tot i que l'argument tampoc inspirava gaire (una parella que passa 2 dies a Paris).
Què us puc dir de la peli? Doncs que és més aviat una peli per veure un dia D ( de droperia general) en el qual t'empasses tot lo que et posin a la tele. Que la peli té els seus moments còmics i que es salva en bona part gràcies a la interpretació de l'Adam Goldberg (que apareix en un capítol de Friends com a company del Chandler o Chelder...). Que a la peli també hi ha una petita aparició del Daniel Brühl (2 minuts diria).Ah i que es nota que la peli se l'ha feta ella mateixa i que bàsicament es podria titular "Julie Delpy, parce que je le vaux bien" (porque yo lo valgo).
El fet que els diàlegs en francès no estiguessin doblats sino subtitulats també és un punt a favor de la peli, que de ben segur és millor en versió original.
Per cert, relacionat amb aquesta temàtica m'han recomanat "Paris, je t'aime" però que em salti la part dels mims. Segons m'han explicat són historietes curtes de diversos directors, entre ells la Isabel Coixet for example.
Bé, si l' l-phant no em fa la pua i me la baixa aviat ja us explicaré que m'ha semblat.

diumenge, 12 d’agost del 2007

Musicovery: mapes de música

Un altre web més on poder escoltar música des dels 50 fins els nostres dies : http://www.musicovery.com/.
Gran descobriment per a una enamorada del jazz dels 50.

Una altra proposta deixada anar

Màrius Serra, persona que no em cau bé però de qui espero cada dia amb candeletes (expressió contrastada encara que tampoc calia perque era evident) els seus mots encreuats va escriure fa temps un manual d'enigmistica on es poden trobar preguntes amb resposta, (força xorres al meu parer) sobre qüestions com : Quin diari va publicar els primers mots encreuats? Com se'n diu d'una frase que es pot llegir d'esquerra a dreta igual com de dreta a esquerra? Quin és l'origen del mot "carajillo"? Com feien els seus famosos jocs de paraules els Germans Marx? Per què a la porta d'un important museu religiós de Tarragona hi ha l'acrònim MDT? Què són les xarades, els logogrifs o els lipogrames? Quina és la resposta al cèlebre enigma de l'esfinx? Com s´ho fan els espies per desxifrar els seus missatges secrets?
Bé de tot això ara només m'interessa la que fa referència a Tarragona, per tant aquesta és la meva proposta: Anar al museu religiós de Tarragona que per deducció deu ser el diocesà i comprobar que existeix aquesta inscripció a la porta, si encara persisteix l'interès en la inscripció buscar el llibre del palistic a la Biblioteca Pública de Tarragona (apartat freakies il·lustres) i fer-nos amb la resposta.
Per cert la paraula freaky em comença a cansar, podria buscar sinònims tot aprofitant el viatge a la biblio.

dissabte, 11 d’agost del 2007

Manu Chao returns

El músic francès d'ascendència gallega Manu Chao publicarà el pròxim 3 de setembre el seu nou disc, que es titularà La Radiolina.Després de Clandestino, Próxima estación... esperanza i un DVD en directe, l'exlíder de Mano Negra publicarà en aquesta data la seva nova obra, que el mostra en la portada amb una samarreta negra que resa El Golfo, pantalons clars i, als seus peus, la llegenda I ahora qué.La Radiolina inclourà cançons com 3 Dias, Tristeza Maleza, Politik Kills, Rainin In Paradize, Besoin de la Lune, El Kitapena, Me Llaman Calle o Piccola Radiolina. Aquesta serà el primer senzill, en el vídeoclip del qual, dirigit pel cineasta Emir Kusturica, han col·laborat diversos membres del col·lectiu La Colifata.
Aqui podeu visualitzar el clip:

divendres, 10 d’agost del 2007

surfin iuasei

Aquests dies he descobert un nou esport: el windsurf. La veritat és que vist des de fora sembla molt fàcil però un cop et trobes dins de l'aigua amb la taula davant dels teus ulls no és gens fàcil mantenir l'equilibri i aixecar la vela sense que vingui l'ona punyetera de torn i et desmonti tot el tenderete (castellanisme a la vista). Així que per molts entrepans de nocilla de quatre pisos que em fes arribes a la conclusió que no és qüestió de força sinó de pràctica.
Amb quatre dies no n'hi ha prou (un va ploure i ens vam passar el matí jugant al sailing tactics simulator) així que crec que repetiré experiència!