Aquest cap de setmana ha sigut una frikada. me passat els dos dies avurrida i nomes escoltan musica alternativa d'aquesta que no escolta ningu. L'unic que m'a agradat han sigut el fatxes i quillos que hi ha a valencia, estava a la meva salsa (viva españa).
Jajaja, no us espanteu, aquesta ha estat l'anada d'olla o la gracieta de mon germà mentre he marxat un moment, però mira l'he trobada graciosa i l'he deixat.
Doncs el que deia, que hem estat a València. Després de barallar-nos amb la Paca (tb coneguda com la pesada del GPS) vam donar amb l'alberg. Per cert si mai aneu a València amb cotxe i voleu deixar el cotxe més d'un dia aparcat, aneu directament als pàrquings subterranis perquè us asseguro que és desesperant buscar lloc.
Bé un cop localitzat l'allotjament i dsp de les advertències de la gent, vam poder comprovar que el barri xino on ens trobavem era un barri amb unes esglèsies precioses i unes places molt acollidores, pero que al cap i a la fi era un paisatge tacat de yonkees, putes i negres molt negres, i d'aqui també en poden sortir combinacions entre aquestes paraules. Aquesta era la realitat i no és que sigui racista, xenòfoba o altres... però és que a veure anomenem cada cosa pel seu nom. De la mateixa manera també he de dir que allà cadascú nava a la seva i als turistes pràcticament ens ignoraven. Ens van comentar que l'alberg estava situat allà amb motiu de no donar l'esquena al barri i la seva gent. I la veritat és que ho trobo bé. A més estavem a 1' de la priemra zona de marxa i a 5' de la segona, però bueno naltros ja portàvem el ritme al cos abans de sortir de l'alberg, sobretot a l'hora de baixar per l'escales feiem uns meneos que ni la shakira! En un moment determinat ens vam adonar que estava prohibit beure alcohol a l'alberg però per llavors ja era massa tard, ja haviem sofert la transformació inevitable, els nostres colls s'havien allargassat i la resta de material humà començava a prendre forma de botella de cava, havia succeït, s'havia produït un transvassament de liquids entre dos cossos, en aquells moments, d'aparença similar. Però res d'això ens hagués fet pensar que inspirariem els personatges del llibre d'un guiri usenc (d'usa) el qual va pometre enviar-nos un exemplar i és que haviem estat unes perfectes anfitriones, oferint-lis la nostra teca i beuratges que segons deien els feien sentir com si "estuviesemos en palacio". De la part cultural poca cosa puc dir, vam visitar per fora el palau de les arts i les ciències i vam arribar a la conclusió que allò era una còpia de l'estil gaudinià i que la decoració segons com aportava certes reminiscències als pixaderos dels lavabos de nois.
Així que aquesta va ser la nostra jornada a la que podriem afegir moltes més històries però que tampoc explicaré ara...
Aquesta és la banda sonora dels meus viatges de la tarda-nit al bus, sempre me'l reservo per a moments especials. Quan l'escoltes t'oblides de tot el que t'envolta i et submergeixes en una dimensió desconeguda i tot i que les quaranta converses de torn creeïn una atmosfera inintel·ligible de sons, paraules, càntics i pedorretes, a tu no t'afecta, en aquell moment es pot dir que ets feliç, sí senyor sóc feliç, no diuen que la felicitat consisteix en petits moments, doncs aquest n'és un d'ells.
Us deixo una mostra del meu descobriment i espero que us agradi tant com a mi:
