Torna la il·lusió i Roberto hi té molt a veure

Dissabte a les 18:30h. Horari inusual però al mateix temps cada cop més habitual. Avui havia de ser el dia si o si, després del inesperat gol del Numància en el minut 90 les preocupacions van començar a invair els caps i alguns de nosaltres passavem més temps pensant en com rimar javi lopez i turrones que no pas en la possibilat de superar la malastrugança que s'havia entestat en fer-nos companyia en les darreres jornades. Qui ho havia de dir, no era un partit qualsevol, jugàvem contra un dels bons i tot que l'inici del partit ha tingut algunes reminiscències a partit ensopit, ben aviat s'han esvaït amb l'arribada del penal que Jandro s'ha encarregat de transformar en gol com també ho faria amb el segon. Però si el partit d'avui ha valgut la pena ha estat per a poder comfirmar que Roberto és un gran porter i que les seves actuacions han estat decisives per a poder deixar la porteria rival a zero patatero que rima amb zapatero. Aprofitem aquesta mena de reconciliació entre l'afició i l'equip per seguir lluitant junts pel nostre somni.